Ruta per la Barcelona contemporànea
Barcelona és una ciutat cosmopolita.
L’Olimpisme de 1992 va portar a Barcelona una profunda remodelació urbanística que va obrir la ciutat al mar i va dibuixar l’skyline actual que es va acabar de perfilar amb el desenvolupament urbanístic del Fòrum Universal de les Cultures i amb la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona per transformar 200 hectàrees de sòl industrial del barri del Poblenou en un districte productiu i innovador, amb espais moderns destinats a la concentració estratègica d’activitats intensives relacionades amb el Coneixement: el 22@Barcelona.
El Fòrum Universal de les Cultures 2004 va suposar una actuació urbanística en la desembocadura del riu Besòs, en terrenys guanyats al mar i a Sant Adrià de Besòs. Del recinte del Fòrum destaquen dos grans edificacions: l’Edifici Fòrum i el Centre de Convencions Internacional de Barcelona dels arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron i, un sistema de dunes artificials on s’integren dos auditoris a l’aire lliure dissenyats pel prestigiós arquitecte espanyol Alejandro Zaera Polo.
El MACBA o Museu d’Art Contemporani de Barcelona, situat al cor del barri del Raval i inaugurat el 1995, és un dels molts edificis amb signatura de renom internacional En aquest cas, es tracta de Richard Meier.
Tot i que la singularitat de l’arquitectura contemporània de Barcelona la trobem també en edificis tan destacables com la Torre Agbar de Jean Nouvel; la Torre de Collserola de Norman Foster; l’Auditori de Rafael Moneo; TNC de Ricard Bofill; o el pont de Bac de Roda de Santiago Calatrava.
Barris sencers de Barcelona es vinculen a una arquitectura postmoderna, com ara la Vila Olímpica, nascuda de l’antic sòl industrial del Poblenou davant del mar. En l’Anella Olímpica de Montjuïc trobem el Palau Sant Jordi, obra de l’arquitecte japonès Arata Isozaki, i molt a prop, al Jardí Botànic de Barcelona s’estén pel vessant de la muntanya com una malla de terrasses totalment accessibles.
També cal perdre’s pels nombrosos parcs de Barcelona per descobrir obres d’arquitectura pública contemporània i dissenys atrevits. Trobarem alguns exemples molt notables al parc de l’Estació del Nord, al Parc de l’Espanya Industrial o en el de Joan Miró, presidit per la monumental escultura de l’artista.
Cal tenir una especial menció a la mostra del Moviment Modern en què destaca El Pavelló Alemany de Barcelona, dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona que es va celebrar a Montjuïc. Aquesta obra simbòlica del Moviment Modern, ha estat estudiada i interpretada exhaustivament alhora que ha inspirat l’obra de diverses generacions d’arquitectes.